Ja el reprendré algún día, o igual no. Per ara este blog queda en "supensión activa", es a dir, no firmaré més, pero tampoc l'eliminaré.


P.D. col·loque la foto de yoda perqué si.
No li busqueu massa trellat; tampoc té perqué tindre'n.

saludos terrícolas

Weno, pos ya torne a escriure avore si algú que no siga hectorín es pasa per ací...

sino, "me la rebufa"!
-------------------------------
-------------------------------

Anava a escriure pero com tampoc tinc res que dir, soles diré que no es que no entre al blog, es que soles entre per sentir musica.

no pose ni accents, ya pase.


yau.


P.D.dark orbith = mierda

Decidit

Després d'un llarc periode de calfament mental i de indessició polifacética, el meu cervell ha parlat;
-L'any que be farás l'artístic...
-Si senyor.

Exactament, no m'he tornat boig ni res, l 'any que be me canvie, encara que gácies al grandiós, magnánim, i omnipotent PP de Valéncia no puc pasar de curs si me canvie (atra cosa mes per la que no votar-los).

A pesar meu repetiré (en el 85% de asignatures aprovades, pa matarlos). Pero com a mínim m' agradará el bachiller que faça i podré traure mes nota (espere, que en un 6 de mitja no faig res).

Sé que molta gent está estirant-se dels cabells, pero cadascú fà el que vol. (¬¬)

--------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------

Canviant de tema, esta vesprada vull anar a València al cine, però les sesions de X-Files son massa pronte...ja vorem.


i al final un punt: .

I ja van 17

17 tacos al llom... no se si deprimirme o alegrarme... xD

xe, xe, xe...

Gollum's song. Emiliana Torrini.

Gollum's song, o la cançò de Gollum, es una de les, al meu pareixer, mes arriscades de tota la banda sonora de la conegudíssima trilogía del senyor dels anells;


Podría estar escrivint tot el dia, pero millor s'ho llegiu d'ací:

http://psychocorp.net/articulos/canciones_sdla/tema2.php


La cançò está al reproductor, cap al final, busquela, val la pena.


anava a escriure "publicaré pronte" pero m'he donat conte que les dos primeres lletres formen PP TT_TT

---------------------------------------------------
---------------------------------------------------

Letra Original:

Where once was light, now darkness falls.
Where once was love, love is no more.
Don't say goodbye.
Don't say
I didn't try.

These tears we cry,
Are falling rain
For all the lies you told us,
The hurt, the blame.
And we will wait
To be so alone.
We are lost,
We can never go home.

So in the end,
I'll be what I will be,
No loyal friend was ever there for me.
Now we say goodbye,
We say
you didn't try.

These tears you cry,
Have come too late.
Take back the lies,
The hurt, the blame.
And you will weep
When you face the end alone.
You are lost,
You can never go home.

You are lost
You can never go home.

.....................................

Adaptación al Castellano:

Donde hubo luz, cae la oscuridad.
Donde hubo amor, no queda amor.
No digas adiós.
No digas
que no me esforcé.

Estas lágrimas que derramamos
caen como una lluvia
por todas vuestras mentiras,
el dolor, la culpa.
Y esperaremos
hasta quedarnos completamente a solas.
Estamos perdidos,
jamás volveremos a casa.

Así que finalmente
seré lo que he de ser.
Nunca he tenido un amigo fiel.
Ahora decimos adiós,
decimos
que no te esforzaste.

Estas lágrimas que derramas
llegan demasiado tarde.
¡Retira las mentiras,
el dolor, la culpa!
Lloriquearás
cuando encares el fin solo.
Estás perdido,
nunca regresarás a casa.

Estás perdido,
nunca regresarás a casa.

Diumenge, tres d'agost

En primer lloc, he de dir que -si no passa res- segurament continuaré escrivint en el llenguatge de la anterior entrada, m' agrada més el resultat final, encara que em supose dedicar-li un parell de minuts extra.

La situació actual de Silla, i la resta de València en general, es pot resumir en una sola paraula actualment: CALOR; fins i tot es algo que supera la política, la tan nomenada crisi i, per suposat, tots els líos del corazón. Es respira al ambient carregat dels parcs i a l'atmòsfera dels carrers, es pot sentir -al pesar de quasi tots- al microclima interior de les cases, sobretot al dormitori, on despertes d'un somni desèrtic per trobar-te amb una temperatura infernal.... es inútil continuar escrivint molt més, segur que tots ho sentiu a la vostra pròpia pell.

La passada nit vaig assistir a un concert del grup Al Tall, tota la població valenciana el coneix segurament, tant per les seues versions de cançons populars -que s'han començat a unir a ells de forma pràcticament irreversible-, com per les seues idees polítiques, en alguns seguidors i -al meu pesar- molta gent d'opinió contraria. Al marge de tot açò, s'ha de dir que la música, des del meu humil punt de vista, conta d'una musicalitat excelent -va per Hèctor- unes lletres poc menys que nostàlgiques i una varietat sonora, tanc vocalment com instrumentalment, mes que suficient. Sent sincers, no va ser un concert emocionant (es tractava de Al Tall, vos recorde) pero si que va ser un concert interessant com a mínim.

No he trobat res encara per fer resposta ràpida, pero igualment podeu firmar; si no voleu redactar un text, com a mínim, deixeu a la taula de comentaris el vostre nom, així sabré que ho heu llegit.

Poc mes que contar, -açò no es el meu diari personal-.

Publicaré pronte.