Diumenge, tres d'agost

En primer lloc, he de dir que -si no passa res- segurament continuaré escrivint en el llenguatge de la anterior entrada, m' agrada més el resultat final, encara que em supose dedicar-li un parell de minuts extra.

La situació actual de Silla, i la resta de València en general, es pot resumir en una sola paraula actualment: CALOR; fins i tot es algo que supera la política, la tan nomenada crisi i, per suposat, tots els líos del corazón. Es respira al ambient carregat dels parcs i a l'atmòsfera dels carrers, es pot sentir -al pesar de quasi tots- al microclima interior de les cases, sobretot al dormitori, on despertes d'un somni desèrtic per trobar-te amb una temperatura infernal.... es inútil continuar escrivint molt més, segur que tots ho sentiu a la vostra pròpia pell.

La passada nit vaig assistir a un concert del grup Al Tall, tota la població valenciana el coneix segurament, tant per les seues versions de cançons populars -que s'han començat a unir a ells de forma pràcticament irreversible-, com per les seues idees polítiques, en alguns seguidors i -al meu pesar- molta gent d'opinió contraria. Al marge de tot açò, s'ha de dir que la música, des del meu humil punt de vista, conta d'una musicalitat excelent -va per Hèctor- unes lletres poc menys que nostàlgiques i una varietat sonora, tanc vocalment com instrumentalment, mes que suficient. Sent sincers, no va ser un concert emocionant (es tractava de Al Tall, vos recorde) pero si que va ser un concert interessant com a mínim.

No he trobat res encara per fer resposta ràpida, pero igualment podeu firmar; si no voleu redactar un text, com a mínim, deixeu a la taula de comentaris el vostre nom, així sabré que ho heu llegit.

Poc mes que contar, -açò no es el meu diari personal-.

Publicaré pronte.