Aquest blog es bilingüe.
jueves, 3 de junio de 2010
Campanades
La nit de la que vaig a parlar, es una nit de les que et canvien per sempre, de les més màgiques, i també de les més extranyes.
La lluna no hi era al cel, vetllant pels més insomnes, i la foscor més pura dominava sobre les teulades del poble rodejat de camps. De tant fosc que hi era tot, la llum dels farols no alcançava a il·luminar més que un metre al seu voltant, i fins i tot els núvols semblaven atemorits pel que poguera passar.
Va ser aquella nit, quant Ell es va alliverar, trasgiversant la realitat des ciutadans fins a les hores, i fent que tot allò que semblaven contes infantils, de sobte fóren realitats extremadament preocupants.
Com a tots els pobles de la comarca, a aquest també hi havia una esgléssia, un lloc de cult a un Déu justicier i protector, que aquella nit també debia estar dormit. A l'esgléssia, d'una mescla d'estils arquitectònics que feien impossible situar-la temporalment, també hi havia un campanar. Al campanar, hi eren les campanes. Tres magnífiques campanes, tresor del poble, datades de temps inmemoriables, que per unes coses i altres, havien anat a parar a dat d'aquell lloc, potser durant la Guerra que va solcir la zona, o fins i tot avans. Les campanes van ser el detonant i l'explossiu de tot el que hauria de passar en aquella nit.
Van tocar les dotze. Un soroll esmorteidor va perforar la moral de tots els éssers vius que les van poder sentir. Un acord múltiple elegant, colorit, quasi tangible, més real que la pròpia vida, i a l'hora, pausat. Dotze sons bellíssims que van modificar la comprensió fins i tot de l'amor. Alguna cossa va canviar al món en eixos dotze segons.
A cada campanada, cent ulls s'obrien a la nit. A cada colp contra el bronçe, cent consciències se'n adonaven de la seua desgràcia. A cada percussió, cent persones s'humiliaven pel mal que havien fet fins al pròpi rebuig. A cada sò, mil plors i mil trompes trencaven el silenci de la nit.
Es van obrir les portes del cel. Ell va venir a la terra, i va començar la masàcre de les seves mascotes. Tot esborrat, i començar de zero. Per sort, no va poder eixir del poble, i tot va acavar amb les campanes, però aquella nit, en dotze segons, van desaparèixer per sempre tots els éssers vius que van sentir el sò més bell de l'existència.
Vicent R. L. (c)
sábado, 1 de noviembre de 2008
ausencia.
domingo, 19 de octubre de 2008
Legacy of Kain.
Legacy of Kain (LOK) es una saga de videojuegos de playstation y PC, en su mayoría. Tratan sobre la historia vampírica en un mundo diferente al nuestro, donde conviven vampiros con humanos, siendo los primeros los encargados de reinar sobre los segundos. Es una de las sagas que más me ha mantenido enganchado, tanto por su altísima jugabilidad como por su inpresionante argumento, todo ello adornado con una gráficos que superaban las expectativas de la época en que fueron publicados.
La saga se compone de varios videojuegos, de los que conozco:
-Blood Omen.
-Blood Omen II.
-Soul Reaver.
-Soul Reaver II.
-Legacy of Kain: Definance.
El orden en que fueron publicados no es este, pero si el orden en que se sitúa la acción de los juegos con respecto a los demás títulos de la saga. Así, la acción que se cuenta en el Blood Omen I, es muy anterior a la que ocurre en Soul Reaver; Y ya no hablemos de Legacy of Kain: Definance.
miércoles, 15 de octubre de 2008
La historia inteminable.
lunes, 13 de octubre de 2008
La Espada de la Verdad
Hi!
sábado, 30 de agosto de 2008
domingo, 24 de agosto de 2008
saludos terrícolas
sino, "me la rebufa"!
-------------------------------
-------------------------------
Anava a escriure pero com tampoc tinc res que dir, soles diré que no es que no entre al blog, es que soles entre per sentir musica.
no pose ni accents, ya pase.
yau.
P.D.dark orbith = mierda
sábado, 16 de agosto de 2008
Decidit
-L'any que be farás l'artístic...
-Si senyor.
Exactament, no m'he tornat boig ni res, l 'any que be me canvie, encara que gácies al grandiós, magnánim, i omnipotent PP de Valéncia no puc pasar de curs si me canvie (atra cosa mes per la que no votar-los).
A pesar meu repetiré (en el 85% de asignatures aprovades, pa matarlos). Pero com a mínim m' agradará el bachiller que faça i podré traure mes nota (espere, que en un 6 de mitja no faig res).
Sé que molta gent está estirant-se dels cabells, pero cadascú fà el que vol. (¬¬)
--------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------
Canviant de tema, esta vesprada vull anar a València al cine, però les sesions de X-Files son massa pronte...ja vorem.
i al final un punt: .
jueves, 14 de agosto de 2008
miércoles, 6 de agosto de 2008
Gollum's song. Emiliana Torrini.
Podría estar escrivint tot el dia, pero millor s'ho llegiu d'ací:
http://psychocorp.net/articulos/canciones_sdla/tema2.php
La cançò está al reproductor, cap al final, busquela, val la pena.
anava a escriure "publicaré pronte" pero m'he donat conte que les dos primeres lletres formen PP TT_TT
---------------------------------------------------
---------------------------------------------------
Letra Original:
Where once was light, now darkness falls.
Where once was love, love is no more.
Don't say goodbye.
Don't say
I didn't try.
These tears we cry,
Are falling rain
For all the lies you told us,
The hurt, the blame.
And we will wait
To be so alone.
We are lost,
We can never go home.
So in the end,
I'll be what I will be,
No loyal friend was ever there for me.
Now we say goodbye,
We say
you didn't try.
These tears you cry,
Have come too late.
Take back the lies,
The hurt, the blame.
And you will weep
When you face the end alone.
You are lost,
You can never go home.
You are lost
You can never go home.
.....................................
Adaptación al Castellano:
Donde hubo luz, cae la oscuridad.
Donde hubo amor, no queda amor.
No digas adiós.
No digas
que no me esforcé.
Estas lágrimas que derramamos
caen como una lluvia
por todas vuestras mentiras,
el dolor, la culpa.
Y esperaremos
hasta quedarnos completamente a solas.
Estamos perdidos,
jamás volveremos a casa.
Así que finalmente
seré lo que he de ser.
Nunca he tenido un amigo fiel.
Ahora decimos adiós,
decimos
que no te esforzaste.
Estas lágrimas que derramas
llegan demasiado tarde.
¡Retira las mentiras,
el dolor, la culpa!
Lloriquearás
cuando encares el fin solo.
Estás perdido,
nunca regresarás a casa.
Estás perdido,
nunca regresarás a casa.
domingo, 3 de agosto de 2008
Diumenge, tres d'agost
En primer lloc, he de dir que -si no passa res- segurament continuaré escrivint en el llenguatge de la anterior entrada, m' agrada més el resultat final, encara que em supose dedicar-li un parell de minuts extra.
La situació actual de Silla, i la resta de València en general, es pot resumir en una sola paraula actualment: CALOR; fins i tot es algo que supera la política, la tan nomenada crisi i, per suposat, tots els líos del corazón. Es respira al ambient carregat dels parcs i a l'atmòsfera dels carrers, es pot sentir -al pesar de quasi tots- al microclima interior de les cases, sobretot al dormitori, on despertes d'un somni desèrtic per trobar-te amb una temperatura infernal.... es inútil continuar escrivint molt més, segur que tots ho sentiu a la vostra pròpia pell.
La passada nit vaig assistir a un concert del grup Al Tall, tota la població valenciana el coneix segurament, tant per les seues versions de cançons populars -que s'han començat a unir a ells de forma pràcticament irreversible-, com per les seues idees polítiques, en alguns seguidors i -al meu pesar- molta gent d'opinió contraria. Al marge de tot açò, s'ha de dir que la música, des del meu humil punt de vista, conta d'una musicalitat excelent -va per Hèctor- unes lletres poc menys que nostàlgiques i una varietat sonora, tanc vocalment com instrumentalment, mes que suficient. Sent sincers, no va ser un concert emocionant (es tractava de Al Tall, vos recorde) pero si que va ser un concert interessant com a mínim.
No he trobat res encara per fer resposta ràpida, pero igualment podeu firmar; si no voleu redactar un text, com a mínim, deixeu a la taula de comentaris el vostre nom, així sabré que ho heu llegit.
Poc mes que contar, -açò no es el meu diari personal-.
Publicaré pronte.
jueves, 31 de julio de 2008
... que no vos servixca com a precedent.
Donat que no tinc res a dir que us puga ser d' un mínim nivell d' interés, i que no sóc gens donat a contar la meva vida personal a un espai públic (que no s' ha de confondre en un espai conegut) no crec que el post que actualment esteu llegint es prolongue molt mes;
Potser deuría fer una reflexió filosófica, ompliría espai en blanc, i li donaría al meu blog una extensió major, però ni jo tinc ganes, ni vosaltres temps de llegir un text quasi infinit. (a la inversa també es aplicable).
En cuant al tema dels complements de la plana (chat, música, i altres) estic "investigant" per col·locar una finestra de resposta rápida que faría els comentaris mes cómodes tant a l' hora de llegirlos com de publicarlos; encara que sona molt bé, no en trove cap, i tenint en conte els meus coneixements d' informática i programació, que son a nivell usuari i poc mes, no puc crear-lo jo, així que toca esperar.
Demà hi ha sopar de músics a la Lírica, ja vorem com queda...
Publicaré pronte.
P.D. Si no sou membres registrats a blogger, teniu posibilitat de firmar-me igualment, no hi ha escussa.
miércoles, 30 de julio de 2008
YEPA!
De moment m'ahorra espai en disc dur. Teoricament deurieu de poderme comentar, pero weno, soles es teoricament... El reproductor ja va prou be, no me dona errors... etc etc,
ale...
lunes, 28 de julio de 2008
sábado, 26 de julio de 2008
Link de trailer de serie de la espada de la verdad.
jueves, 24 de julio de 2008
Audio.
nota a mi mateix: El contador de visites dona problemes.
miércoles, 23 de julio de 2008
YEAH
sino, posaré lo que me vinga en gana i el faré privat, com els de msn.
martes, 22 de julio de 2008
MUAHAHAHAHAHA
aleee.
1ra entrada de blog!!
Weno, encara no tinc ni puta idea de com funciona açò, pero ya m'enteraré, no sus preocupeu... i penjare musica-anime (sence licéncia en espanya (sisi..UHHUHU) partiturs de musica FOTOS (no com en el fotolog ke va tot a chavo ¬¬) i aixína de paso llibere espai en disc dur muahahah.
Lo que no tinc ni idea es de si a vosaltres vos fará falta un blog per a comentarme... espere que no...
Si vos fa falta es extgremadament fàcil, osiga ke no s'aneu a herniar xDDD.
Sé que me vaig a fer un lío verdaderament gran perke ací n'hi han botons pa taparme sencer.... pero va, tinc tot el estiu (o mig) per davant, i vaig a intentar tirarlo cap avant....
Si algún castellano parlante se interesa por mi Blog, que se descargue el SALT i se lo traduzca, ke a mi me da perro. alee..